Joventut i Participació Ciutadana

Pretendre parlar de les polítiques adreçades als joves des de Corbera obviant el marc social en el qual ens desenvolupem és com teoritzar filosofies buides. Si bé el nostre interès com a partit polític és representar els interessos immediats dels nostres joves i, per tant, donar les respostes necessàries i adients a les seves inquietuds, creiem que cal explicar la nostra visió de com ha de ser l’acompliment de la gestió municipal en aquest escenari social.Avui en dia està molt de moda una frase utilitzada pels joves del maig del 68 a París que deia: siguem realistes demanem l’impossible. Aquesta frase ens envia de facto al pou perillós però tan necessari de les utopies. Les utopies ens marquen el camí, el rumb que ens ha de determinar, però sovint la seva inconsistència resideix en què no ens aclareixen com fer-ho. Així doncs, en el moment que estem ocupant un espai de gestió o de control hem de col·laborar permanentment amb accions concretes per millorar la nostra realitat.

Els avions no s’alcen perquè els homes hagin après a alliberar-se de les lleis de la gravetat, sinó perquè han après a calcular-les. La societat no pot progressar llevat que les forces polítiques i socials sàpiguen interpretar aquestes utopies en la mesura de la realitat, introduint-hi la quantitat exacte d’idealisme perquè aquest camí sigui realista però alhora valent. És aquest el progressisme real que ha de ser únic. Ha de ser únic perquè serà més efectiu i perquè assumirà els interessos de tots plegats.En aquest context i amb la ferma idea de dur a terme aquestes idees és on considerem que la clau per aconseguir realitzar-les, és a dir fer-les reals, és retornar el poder a la gent. Això s’aconsegueix des de posicions de clara descentralització de la gestió municipal, de fer perdre la por de qui ens governa a deixar la responsabilitat de les polítiques a aquells a qui els concerneix. Es tracta que, des d’una posició de reciprocitat, els polítics confiïn en la responsabilitat i l’autonomia dels ciutadans fent-los copartíceps de les decisions que els afecten. És ben simple.

Per tal de superar aquest nou marc, com ja he dit abans, cal integrar en el gran joc de la política totes i cadascuna de les forces socials del nostre municipi. Es tracta de despertar la societat civil i apropar-la a la vida política, ja que és aquest el nivell on es poden resoldre realment els problemes i es poden definir els continguts de la negociació social. Com expressava Jean Monnet: “Quan hom reuneix homes de diversos orígens, se’ls enfronta a un mateix problema i se’ls encarrega de resoldre’l, ja no són els mateixos homes”. Des del moment que tots plegats hi serem allà per defensar el mateix projecte, assumirem sense esforç un mateixa fita.

Seria necessari crear uns òrgans molt clars de participació ciutadana, consells efectius de joves o centres de participació popular amb l’objectiu d’organitzar l’encontre, el diàleg, la consulta i l’animació de les estructures existents. I s’hauria d’entendre que la tasca dels consells de joves fos tractar transversament qualsevol problemàtica a la nostra vila. Aquesta forma de democratització, que jo m’atreviria a anomenar radical, és molt important, no tant per la capacitat de resolució dels problemes, sinó perquè clarifica la mena de canvi que és viable i que ha de constituir, i ara tornem a les utopies, el camí per traslladar aquest model a estadis superiors. Joves: la democràcia radical, la democràcia participativa, és el camí per canviar aquest sistema amb tantes mancances.