Accions per incidir en la sequera.
Mesures per la sequera
Amb motiu de la sequera que s’està patint a Catalunya, recomanem l’aplicació de totes aquelles mesures que estiguin a l’abast per tal de racionalitzar el consum d’aigua i a fer-ne un ús responsable, reduint la seva utilització al mínim indispensable per a la vida quotidiana i evitant els usos innecessaris, sense malgastar-la ni malbaratar-la. El bon ús de l’aigua és una responsabilitat compartida, per la qual cosa, tots els sectors de la societat han de contribuir al bon ús d’aquest recurs, aplicant mesures d’estalvi i d’eficiència que ajudin a reduir el consum global: la indústria, l’agricultura, els equipaments recreatius, els habitatges, etc. A continuació trobareu un seguit de recomanacions per tal de reduir el consum d’aigua als vostres habitatges.
El vàter 1. Evita l’ús del vàter com a paperera, atès que amb cada descàrrega s’aboquen entre 6 i 10 litres d’aigua (i fins a 15, en certs models). 2. Redueix el volum de descàrrega de la cisterna del vàter, quan et sigui possible. Existeixen diversos dispositius per reduir i estalviar, com per exemple, l’ús de cisternes de capacitat reduïda (6 litres), de cisternes de doble descàrrega (una complerta- 6 litres- i una altra de més curta- 3 litres), o de sistemes de flux interromput: quan es considera que l’aigua descarregada és suficient, es torna a prémer el botó de descàrrega i aquesta s’interromp.
Les aixetes i el rentamans 1. Tanca les aixetes quan no facis servir l’aigua. Una aixeta oberta consumeix uns 10 litres cada minut. 2. Repara les aixetes que perdin aigua. Amb una aixeta que degota podem perdre fins a 30 litres al dia. 3. Redueix el cabal d’aigua de les aixetes instalキlant dispositius barats i senzills de col·locar que permeten estalviar aigua: els economitzadors o airejadors. Aquests s’enrosquen a dutxes i aixetes i incorporen un mecanisme que barreja aire amb aigua i, amb la mateixa pressió, s’aconsegueix un consum de fins a un 50% més baix. 4. Si t’has de canviar d’aixeta posa’n una de monocomandament, el seu consum d’aigua és de 6 a 8 litres per minut.
El rentavaixelles 1. Fes servir el rentavaixelles amb la càrrega completa, i utilitza sempre que puguis els programes d’estalvi. 2. Quan hagis de canviar de rentavaixelles, compra’n un de baix consum doncs redueix substancialment el consum d’aigua.
La bugada 1. Fes servir la rentadora amb la càrrega completa i selecciona el programa adequat en funció del tipus de roba i el seu estat de brutícia. 2. Si has de canviar de rentadora, compra aquella de baix consum. Mentre que una rentadora antiga pot gastar fins a 220 litres d’aigua per rentada, una de baix consum necessita només 50 litres, a més de consumir menys energia.
La dutxa 1. Si et dutxes estalviaràs aigua. Mentre que una banyera plena gasta 300 litres, amb una dutxa en gastaràs 50. 2. Fes servir un airejador en el capçal de la dutxa, així podràs estalviar fins al 50% de l’aigua. 3. Si t’has de canviar d’aixeta de dutxa utilitza una monocomandament doncs podràs estalviar l’aigua derivada de la recerca de la temperatura ideal.

El reg de les plantes i el jardí Planta espècies adaptades al nostre clima que necessiten poca aigua per viure.
Encara no hi ha comentaris.
Jean-Paul Sartre, 1905-1980
Jean-Paul Sartre, 1905-1980 |
|
The French existentialist, dramatist, essayist and novelist, Jean-Paul Sartre, was both in Paris in 1905. He studied at the École Normale Supérieure from 1924 to 1928. He taught philosophy at a number of lycées, both in Paris and elsewhere. From 1933 to 1935, he was a research student at the Institut Français in Berlin and at the University of Freiburg. From 1936 on he published a philosophical novel, La Nausée (1938)), and a collection of stories, Le Mur (1939; The Wall), as well as a number of philosophical studies. At the outbreak of war in 1939, he was called up by the French Army and in 1940 was captured by the Germans. Released after the armistice, he returned to Paris, where he continued to teach philosophy until 1944. During these years he completed L’Être et le néant (1943; Being and Nothingness), his major philosophical work. He was active in the resistance, and at the end of the war he emerged as the dominant figure in the existentialist movement. During the early post-war years he wrote a number of novels and plays which made him a figure of world renown. As one of the founders (with Simone de Beauvoir and Maurice Merleau-Ponty) of Les Temps modernes, a review devoted to the discussion of political and literary questions from an existentialist point of view, he took an active part in the ideological controversies of his time. In 1951 he unsuccessfully attempted to found a new political movement that was to be radically to the left but noncommunist. Sartre’s political activities, which provided numerous disputes with his friends Albert Camus and Merleau-Ponty, led him into periods of cooperation with the French Communist Party, of which he was often highly critical. His last major philosophical undertaking was the Critique de la raison dialectique (1960; Critique of Dialectical Reason), of which only Volume I ever appeared, was a restatement of Marxism that is intended to show its underlying harmony with modern existentialism. In 1964 he was awarded, but declined to accept, the Nobel Prize for literature. In the later 1960s he became closely involved in opposition to American involvement in Vietnam, and expressed support for student rebellion in 1968. Sartre died in 1980 and was buried with all the honors of a French national hero. |
Encara no hi ha comentaris.
Cites a tenir en compte
| La darrera veu audible abans de l’explosió del món serà la d’un expert que dirà: és tècnicament impossible. | Peter Ustinov 1921, actor i escriptor britànic |
| No estic d’acord amb allò que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho. | Voltaire 1694 – 1778, filòsof i escriptor francès |
| El qui s’enfada per les crítiques, reconeix que les tenia merescudes | Cayo Cornelio Tácito 55 – 125, historiador romà |
| El qui després de vèncer es venga, és indigne de la victòria | Voltaire 1694 – 1778, filòsof i escriptor francès |
| L’única persona que mai s’equivoca és aquella que mai no fa res. | Anònim |
| No hi ha més que una educació, i és l’exemple. | Gustav Mahler 1860 – 1911, compositor i director d’orquestra austríac |
| Poc s’aprèn amb la victòria i molt amb la derrota. | Anònim Proverbi japonès |
| Ser feliç consisteix en no adonar-se’n de que un està vivint. | Manuel Vicent 1936, escriptor i periodista espanyol |
| La majoria de les persones gasten més temps i energies en xerrar dels problemes que no pas en afrontar-los. | Henry Ford 1844 – 1929, industrial americà |
| Pobre no és el qui té poc, sinó el qui molt desitja. | Lucio Anneo Séneca 4 aC – 65 dC, filòsof, moralista i escriptor romà |
| Si dones peix a un home afamat, l’alimentes durant una jornada. Si li mostres a pescar l’alimentaràs per a tota la vida. | Lao-Tsé filòsof xinès, fundador del tao |
| El primer art que han d’aprendre els qui aspiren al poder és el de ser capaços de suportar l’odi. | Lucio Anneo Séneca 4 aC – 65, filòsof, moralista i escriptor romà. |
| La història té ja el nombre de pàgines suficient per ensenyar-nos dues coses: que mai els poderosos han coincidit amb els millors, i que mai la política (contra totes les aparences) ha estat teixida pels polítics, simples catalitzadors de la inèrcia | Camilo José Cela 1916, escriptor espanyol, premi Nobel de literatura |
| Deu em perdonarà: és el seu ofici. | Heinrich Heine 1797 – 1856, escritor i poeta alemany |
| No tens enemics? Es que mai no has dit la veritat o estimat la justícia | Santiago Ramón y Cajal 1852 – 1934, metge espanyol, premi nobel de medecina i fisiologia |
| El geni es compon d’un dos per cent de talent i del 98 per cent de perseverant aplicació | Ludwig van Beethoven 1770 – 1827, compositor alemany |
sentit
Aquesta plana vol ser un espai de reflexió. Principalment política i filosòfica. En qualsevol cas, les vostres aportacions poden ajudar a trobar-li el sentit.
Em congratulo de la teva iniciativa. És interessant crear un espai de debat en aquest sentit.